De Relats Conjunts d'abril...
(«Gaulois en vue de Rome» Évariste-Vital Luminais – s. XIX)
- I allà, Roma!! Ja tremola amb la nostra arribada!!
- Quins uns que estem fets, oi cap?
- Com que “quins Huns estem fets”? Som Hèruls! Els Huns ja arribaran d’aqui un segles!
- Disculpeu, cap. Els companys d’allà baix volen reivindicar que ells no son uns Huns. Que ells son els altres.
- Com? Que no som Huns, que som Hèruls! I quins altres? Que això no és la pel·licula d’Amenábar!
- Guaita cap, que diuen que son Vàndals!
- Com l’ex entrenador del Barça? Ja sap aquell de “tu erres muy malo”. “Siempre negatifo! Nunca positifo!!”
- No fill. Aquell és en Van Gaal….(paciència que s’ha de tenir per arrasar una ciutat en condicions. I aquest éren els millors lluitadors…) És igual!! Per aquesta gent de Roma tots som bàrbars!
- Bàrbar? Com Sweeney Todd el bàrbar diabòlic de Fleet Street?
- Aquell no és bàrbar, és BARBER i encara no existeix el… PORTEU-ME IMMEDIATAMENT EL DRUIDA!!! Que carai de beuratge us ha donat per esmorzar??? O millor. Talleu-l’hi directament el cap i llenceu-lo als llops.
Vinga guerrers!! Cap a Roma hi falta gent!! Massacre i destrucció! Que la sang corri pels carrers com rius!!
I tu! Un altre brometa i et faré netejar els carrers de Roma amb la llengua i en pilota picada un cop acabat tot
- Cap, Cap!!
- I ara que passa?
- Que els romans diuen si podem esperar a entrar a sang i foc un parell de setmanes!
- Com que un parell de setmanes!!! Però que s’han cregut! On s'és vist! I quin és el motiu de la seva petició? Donar temps perquè fugin dones i nens? Amagar els seus tresors? Cremar la ciutat abans que caigui en les nostres mans? Preparar pizzes per tots?
- No, no Cap. Sembla ser que s’ha mort el pare d’algú i que s’han de reunir uns prínceps per escollir un nou pare. I que això no sempre és ràpid.
- Com, com, com…??? Per Thor!! (crec que aquest déu és nostre) Però ja li heu dit a Ròmul August que sóc Odoacre, cap dels Hèruls i d’una colla d’arreplegats alans, sueus i burgundis...
- ... I VÀNDALS!!!
- i vàndals (quina paciència) i que hem vingut de lluny per destruir l’Imperi? Que jo tinc unes obligacions amb la meva gent!!
- Suaus com…
- QUE L’ESQUARTERIN LLIGAT A QUATRE CAVALLS!!
- Sí Cap. Però es veu que tot el món conegut està pendent d’aquesta elecció i que no hi ha res a fer. Que no poden estar per nosaltres.. Ah! I que portem xavalla per pagar el peatge d’entrada i les zones blaves on deixarem cavalls i carros. Que si no es veuran obligats a retirar-los dels carrers i haurem de pagar multa.
- Doncs res… Ja que hem fet el viatge… A veure. Dos escamots a buscar menjar per tothom. Té la Tarja d’empresa per pagar. Ep! Però vull els tíquets, que al tornar em tocarà fer la nota de despesa.
La resta aixequeu un campament de la forma habitual: dormitoris, menjadors, cuina, infermeria, latrines, zones d’esbarjo.
I envieu un emissari que es quedi a Roma i que ens avisi quan podem arrasar-la.
- CAP, CAP….!!!
- I ARA QUÈ!!???
- Que el quadre es diu “Gaulois en vue de Rome”!! Que no és la nostra història… Acaba d’arribar un tal Breno al capdavant de 30.000 Senons des de la Galia, exigint que fotem el camp
- BRENO I SENONS, EM MENGEU ELS…!
- ENCARA ÉS VIU, AQUEST DROPO???
- Què fem Cap? Que diuen que això és la batalla d'Alia contra Quinto Sulpicio i que han d'entrar a Roma per tocar-li la barba a un Senador, buscar brega i fotre un merder de por.
- Doncs res. Recollim tot. Ho deixem endreçat, demanem perdó i ja tornarem d'aquí uns segles si ens han deixat res… (i mira que estava quedant bé el relat…)
